|
|
LA VALL D'ARO
 |
Via verda - Ruta del Carrilet II al seu pas per la Vall d'Aro |
A principis del segle XX el paratge on avui hi ha Platja d’Aro no era més que un petit barri mariner sense cap importància i amb uns quans masos disseminats, entre el litoral marítim i la capital del municipi que era Castell d’Aro.
També cal esmentar que era la zona menys segura del municipi degut a la seva facilitat per ésser envaïda des del mar pel que fa a l’època de les incursions de pirates i corsaris que en general que patien les costes del mediterrani i les catalanes en particular.
Per aquesta causa, les poques masies disseminades existents en el paratge era de grans dimensions i proveïdes d’elements defensius i de fortificació per tal de fer front als atacs i perills que provenien del mar, per contra Castell d'Aro ja era una població i per tant, gaudia dels seus propis sistemes de defensa, i l'actual emplaçament de Platja d'Aro, era en aquella època simplement aixó, una platja de grans dimensions.
Algunes de les masies ubicades en aquest territori tenien noms com: Mas Pouplana, Mas Eroles, Mas Sicars, Can Bas o Mas Xai entre d’altres, les qual es remunten al segle XVI, però cal esperar fins el segle XVII i anys següents per arribar on eren importants les mesures de defensa, però també del dia a dia, emmarcat en els treballs de camp i boscos, principalment per l'explotació i extracció del suro, important industria en molt indrets i poblacions del Baix Empordà.
Fins l'arribada de l'explotació del suro, l’economia tradicional de tota la Vall d'Aro havia estat l’agrària en el sector planer de la vall i una part dedicada a la ramaderia, on la pesca tenia poca importància ja que en el seu litoral ni tan sols hi havia port, sinó que era barques de poc calat, i per tant els recursos marítim extrets eren de poca importància, en comparació amb altres poblacions properes com podien ésser Palamós o Sant Feliu de Guíxols.
A partir de finals dels anys cinquanta i sobre tot durant el decenni dels anys seixanta, el panorama i paisatge principalment a la platja de la Vall d'Aro, coneguda simplement per Platja d'Aro, va canviar radicalment per una nova indústria de serveis: el turisme, fet que faria que tot quedés capgirat i molt diferent de modus vivendi que havien tingut els habitants de la Vall d'Aro durant mils d'anys enrere.
• Origens historics
La Vall d’Aro estava referida a l’any 898 com la “Vallis Aracae”, posteriorment a l’any 914 apareix amb el nom de “Valle Arace” i en el 1016 com a “Valle Arazi”, i amb el anys esdevindria amb el nom de Vall d'Aro.
En els seus orígens era una batllia reial, però ja en el segle XIX va passar ésser un municipi independent ja que a més es va separar de Santa Cristina d’Aro, territori collindat amb el qual havien format una entitat única.
• Característiques geogràfiques
La Vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la que pertany, el Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que arriben al mar i la serra de Sant Grau o també coneguda com Serra de Cadiretes, amb gran relleus muntanyosos, zones rocoses i nombrosos camins per a recorrec els dels indrets i racons.
Hídricament només té un curs d'importancia que és el Ridaura, que de fet és el més important de la comarca del Baix Empordà com a riu propi, ja que també hi ha el riu Ter, però aquest no és exclusiu d'aquesta comarca, en canvi el Riudaura si, ja que neix sota el Puig de Sant Baldiri en el massis de l'Ardenya en el municipi de Santa Cristina d'Aro, a 276 metres sobre el nivell del mar, que després de recorrer uns 20 km vessar les aigues a la part sud de la platja principal de Platja d'Aro.
El Ridaura té diferente rieres i torrent que l'alimenten durant el seu recorregut, destacant per exemple la Riera de Solius, el Torrent de la Deu, el Torrent de Santa Escolàstica, la Riera de Malvet o el Torrent de Canyet.
• Delimitacions del municipi i comunicacions
El municipi de Castell-Platja d'Aro està envoltat únicament per tres municipi, que són: Calonge, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols, ja que bona part del seu territori està limitat pel mar.
Totes les entitats municipal que integren el municipi, és a dir: Castell d'Aro, Platja d'Aro, Fenals i S'Agaró, i altres petits indrets, són llocs molt ben comunicats per carretera a través de l'autovia C-31, a més d'altres accesos com els que comuniquen des de Palamós, Sant Antoni de Calonge, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Platja d'Aro, disposa també d'un port esportiu en la zona de Punta Prima, entre la Marina del Port i la cala de Sa Conca, ben comunicada des del port o S'Agaró. El que no disposa és de ferrocarril, com havia tingut quan existia el tren carrilet que comunicava Girona amb Sant Feliu de Guíxols; actualment les estacions de tren més properes són a Girona, tant pel que fa al tren de rodalies i MD, com el d'Alta Velocitat, que es troben a 30 km.
FANALS D'ARO
Diu la tradició que el veïnat de Fanals d’Amunt va ésser abandonat pels pocs habitants que van quedar després de la pesta i, es van traslladar cap a la plana, on van fundar el nou Fanals de Baix o el que és coneix millor com, Fanals d’Aro.
Era un nucli petit i les masies que es van construir o existien al seu entorn, van ésser diferents de les existents a la muntanya degut als perills de les ràtzies procedents del mar, i per tant van fer necessari la construcció de torres de defensa al costat de les edificació pageses.
En el nucli nou es va fer necessari la construcció d’una nova església que substituís a la de Santa Maria de Fanals d’Amunt. Per tant, a l’any 1443 es dona el tret de sortida per a la construcció de la nova església, que no es té la certesa que les obres comencessin el mateix any.
 |
 |
 |
Església parroquial de Santa Maria de Platja d'Aro |
|
Vista lateral i campanar del temple |
 |
|
 |
Portalada d'entrada |
|
Interior de l'església |
L'altre església, que és la de Santa Maria de Platja d'Aro, és l’actual parròquia de Platja d’Aro, on es conserva en el seu porxo, un valuós element testimonial que és la làpida testamentària de Geralda de Llavià, i que havia estat a l’antiga església de Santa Maria de Fanals d’Amunt.
PLATJA D'ARO
L’antic veïnat de Fanals d’Aro, ha esdevingut amb el pas dels anys, però només dels dels anys 60 tot un símbol turístic de la Costa Brava. Sembla que a partir de l’any 1920 el veïnat de Fanals d’Aro i per tant, del paratge que avui coneixem com Platja d’Aro va comença a rebre gran quantitat de visitants en època estival, fins el punt que el mateix Ajuntament ja es proposava la ordenació del territori o al menys d’una petita part i de la construcció d’un accés còmode a la platja.
 |
|
 |
Avinguda de Castell d'Aro |
|
Monument a Europa |
 |
|
 |
Pavelló i Palau de Congresos |
|
Monument al Mil.lenari de Catalunya |
De tota manera, picabaralles i rivalitats entre Castell d’Aro i Fanals d’Aro, no van permetre que el veïnat proper a la platja gaudis d’electricitat fins 1930, concretament el dia de la Festa Major, que fou quan va ésser inaugurada la nova il·luminació feta per l’empresa Cooperativa de Fluido Eléctrico, S.A. creada a l’any 1921 a Barcelona i que seria la precursora de la coneguda empresa Hidroelèctrica de Catalunya (HECSA).
El pressupost es va fixar en 8000 pessetes de l’època (48 €), avui una quantitat irrisòria, però important si la situem en aquell temps que un salari a una indústria estava entre 30/40 pessetes a la setmana (0,18/0,24 €/setmana). Anys abans (1924) el que sí disposava Fanals d’Aro i Castell d’Aro era de telèfon, un per cada poble per allò de les discriminacions.
 |
|
 |
Avinguda de S'Agaró |
|
Plaça del Dr. Josep Trueta |
 |
|
 |
Parc Infantil i Escultura de les formigues |
|
Parc Atraccions de Platja d'Aro |
 |
|
 |
Plaça Major |
|
Diverses zones ajardinades, parcs infantils i pàquings |
A partir de 1939 quan va acaba la Guerra Civil, és quan es va anar animant més la presència del turisme no ben bé a Fanals d’Aro ja que era un lloc d’estiueig de famílies benestants i del país i per tant amb un creixement molt lent, sinó que hi havia poblacions com Sant Feliu de Guíxols, S’Agaró i Tossa de Mar, que sí començaven a rebre més visitant.
Els dos primers de famílies amb alt poder adquisitiu i en el tercer cas també, però amb l’afegit de rebre una bona quantitat d’artistes, sobre tot pintors.
Ja iniciada la dècada dels seixanta és quan en realitat comença el boom turístic al veïnat de Fanals d’Aro, que ja començaria a ésser conegut com Platja d’Aro, com un nom possiblement més turístic que el primer. En aquesta mateixa dècada, a l’any 1962, Castell d’Aro deixa d’ésser la capital del municipi, passant el govern municipal a Platja d’Aro.
Lligat a l’arribada dels primers turistes neix els primer establiments hotelers: Can Japet i l’Hotel Costa Brava. De fet el primer ja feia molts anys, des de 1866 que era l’hostal del veïnat on hi feien aturada els carros i tartanes de pas cap a Girona o Palamós. L’hotel Costa Brava, va començà a l’any 1929, primer com a restaurant i més tard, ja com establiment hoteler a partir de l’any 1941.
 |
|
 |
Passeig marítim |
|
Cavall Bernat |
 |
|
 |
Platja principal de Platja d'Aro |
|
Port marítim esportiu |
De fet el desgavell urbanístic i els “monstres” arran de platja foren producte del boom caòtic i desordenat del turisme de masses i, principalment per la incompetent, pèrfida actuació i permissivitat dels estaments oficials de l’època, que podent haver fet un urbanisme intel·ligent i ordenat.
En aquest cas, els responsables de torn, no van tenir ni el més mínim sentit comú quan es va permetre l’edificació arran de la sorra de la platja, privant que avui Platja d’Aro tingués un passeig digne i esplendorós com podent tenir altres poblacions, on el màxim exponent mediterrani possiblement sigui la ciutat de Niça, amb la seva majestuosa “Promenade des Anglais”, però amb una platja, sorra i aigua que ni de bon troç és la que hi ha a la nostra costa.
De fet aquesta idea de mala gestió urbanística no va existir sempre. Sembla que els inicis de la urbanització de davant de la platja es van fer en base a crear una espècie de ciutat jardí, respectant les pinedes i facilitar els accessos de manera còmode.
La urbanització promoguda per Josep Bas, va fer possible la construcció de les primeres cases d’estiueig, respectant bona part de la pineda, i que avui encara es poden veure moltes d’aquestes cases que conserven arbres a dins de la propietat.
 |
|
 |
Camí de ronda |
|
Parc atraccions aquàtiques Aquadiver |
 |
|
 |
Camp de Golf |
|
Accés per l'autovia C-31 |
Amb els anys, aquest blocs repulsius d’obra barata cauran o els tiraran, esperem que les autoritats del futur, esmenin aquesta postal que tan mal fa als ulls, i donin a Platja d’Aro un majestuós i agradable passeig, que es el que es mereix aquesta població per la seva importància turística en el marc de la Costa Brava.
Malgrat la caòtica urbanització de la zona litoral, sortosament Platja d’Aro ha sabut posteriorment corregir molts d’aquestes errades i la zona més interior disposa d’espais i equipaments més dignes i agradables.
L’oferta de Platja d’Aro és amplíssima: restaurants, hotels, botigues, espais de lleure, discoteques, bars, cinemes entre molts altres serveis municipals ja sigui per residents o visitants, fan que Platja d’Aro sigui un indret on no hi ha cabuda en el seu diccionari, la paraula: avorriment.
CALA SA CONCA
Tan punt s’acaba el camí de ronda que ve de S’Agaró, s’arriba a una ampla i còmoda cala que sempre ha estat molt visitada per la seva facilitat en arribar-hi, per bellesa del seu entorn i per la claredat de les seves aigües.
La Conca o Sa Conca com també és coneix, si es vol emprar el català salat, és una platja de sorra fina, agradable amb unes aigües molt clares i poc profundes, ideal doncs per a famílies amb infants.
Tan punt s’acaba el camí de ronda que ve de S’Agaró, s’arriba a una ampla i còmoda cala que sempre ha estat molt visitada per la seva facilitat en arribar-hi, per bellesa del seu entorn i per la claredat de les seves aigües. La Conca o Sa Conca com també és coneix, és una platja de sorra fina, agradable amb unes aigües molt clares i poc profundes, ideal doncs per a famílies amb infants.
La cala està envoltada d’una àmplia zona de pins, sobre tot per la part sud on hi ha la Punta Prima, petit cap entre la pròpia cala i el port de Platja d’Aro i, on des de la part més alta es pot veure l’extensa platja principal de la població.
 |
|
 |
Vista propera de la cala |
|
Part rocosas de Sa Conca |
 |
|
 |
Vista general ambS'Agaró al fons |
|
Vista general de la cala |
Des d'aquest punt es pot reflexionar sobre la poca imaginació i falta de criteri i desgavell urbanístic, que va permetre la construcció de llords blocs de formigó a tocar la sorra, per comptes d’haver fet els edificis més endins i construir en tot el litoral urbà un ample i agradable passeig, que hauria donat a Platja d’Aro un valor afegit i accentuat prestigi urbanístic.
L’accés actual a la Cala és el mateix que anys anteriors, la diferencia que abans era un camí que des de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Platja d’Aro arribava fins a la cala i avui està urbanitzat per la zona portuària.
El que sí manté des de antigament, fet sempre d’agrair, es la impossibilitat d’arribar-hi en cotxe per la part portuària, sinó que cal fer un tram caminant. Un exercici saludable pels visitants i l’entorn que els acull.
 |
|
Escut de Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró |
 |
CASTELL-PLATJA D'ARO EN XIFRES |
|
|
GENTILICI (Castell d'Aro) |
Castellarenc - Castellarenca |
GENTILICI (Platja d'Aro) |
Platjarenc - Platjarenca |
GENTILICI (S'Agaró) |
inexistent |
SUPERFICIE DEL MUNICIPI |
21,8 Km2 |
COMARCA |
Baix Empordà |
PARTIT JUDICIAL |
Sant Feliu de Guíxols |
DEMARCACIÓ ELECTORAL |
La Bisbal d'Empordà |
CODI POSTAL (Castell d'Aro) |
17.249 |
CODI POSTAL (Platja d'Aro) |
17.250 |
CODI POSTAL (S'Agaró) |
17.248 |
MERCAT SETMANAL |
Divendres |
| |
|
COORDENADES GPS (Castell d'Aro) |
Latitud N 41.814593º - Longitud E 3.032197º |
COORDENADES GPS (Platja d'Aro) |
Latitud N 41.817682º - Longitud E 3.067109º |
COORDENADES GPS (S'Agaró) |
Latitud N 41.795341º - Longitud E 3.054427º |
ALTITUD (Castell d'Aro) |
22 metres |
ALTITUD (Platja d'Aro) |
7 metres |
ALTITUD (S'Agaró) |
26 metres |
CIUTAT AGERMANADA |
|
| |
|
FESTA MAJOR DE PLATJA D'ARO |
Agost |
FESTA DEL CARNAVAL |
Dijous Gras |
| |
|
WEB AJUNTAMENT |
|
WEB DE TURISME |
|
|
|
 |
|
|
|
El temps a Platja d'Aro |
MeteoCat |
Trànsit |
|
|
|
|
|
|
 |
|
CARNAVAL
Platja d'Aro
|
|
|
Amb els anys, el carnaval de Platja d’Aro s’ha anat posicionant com un dels més animats, concorreguts i esplendorosos de les comarques gironines.
Una festa que dura varis dies on l’escenari principal és el carrer, arribant la seva culminació arriba amb la Gran Rua de Carrosses i Comparses, amb una nombrosa participació de gent disfressada en la mateix rua i gran quantitat de gent tant residents com visitants, que especialment visiten en aquestes diades Platja d'Aro, per a gaudir d'un ambient alegre i de gresca.
|
Cartell de l'edició 2014 |
|
|
Cartell de l'edició 2015 |
|
|
Cartell de l'edició 2016 |
Les festes i els carrousels de Platja d'Aro van començar a l’any 1977 de forma modesta i de clara arrel popular.
Després de persistència i desig de mantenir aquesta tradició, mica en mica s’ha anat consolidant, ja no com uns dels carnavals i festes de carnestoltes més coneguts i concorreguts de les comarques gironines, sinó que s’ha fet un lloc de prestigi i reconeixement com altres que tenen lloc en diferents indrets de la geografia catalana.
Són unes dates imprescindibles de visitar Platja d'Aro, ja que la gresca, l'alegria i els bon moments entre amics està assegurada. |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
 |
|
EL CAVALL BERNAT
|
|
|
No tenim coneixement de cap altre població de la Costa Brava que un a pedra o un monòlit sigui un referent o una insígnia de la seva població, tal com passa a Plata d’Aro amb el monòlit conegut com Cavall Bernat.
El Cavall Bernat és per Platja d’Aro tota una llegenda, sense llegenda, és a dir no es té constància de que en el seu entorn i simbologia s’hi fessin festes o qualsevol tipus d’acte per tal d’afavorir o demanar qualsevol benaurança.
Des de fa molts anys, el Cavall Bernat ha anat agafant protagonisme en la promoció turística de la vila ja sigui a través de cartells, postals, portades de discs, logos, escuts o plaques de cava.
 |
Dos discs on hi figura el Cavall Bernat |
Hi diferents versions sobre l’origen d’aquest nom. Segons el filòleg català Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997), sosté que cavall Bernat, és una alteració de “Carall Baranat”, expressió relacionada penya-segat.
Altes opinions sostenen que deriva de la paraula, “Carall (membre viril) Bernat” en referència a la seva forma fàl·lica (de “fal·lus”, símbol de l’orgue masculí). El nom Bernat, no se sap la raó per la qual acompanya al primer mot.
De Cavalls Bernats, no únicament hi ha el de Platja d’Aro. En altres indrets de Catalunya existeixen formes similars com a Montserrat, a les Illes Medes i en el cap de Norfeu, en el Parc Natural del Cap de Creus.
 |
Cavall Bernat (vista nord) |
El nom de Cavall Bernat ha estat utilitzat per a donar nom a hotels, restaurants o carrers entre d’altres, però n’hi ha un de popular, el conjunt musical “Cavall Bernat”.
Està relacionat en dos qüestions interessants; la primera que el seu repertori són havaneres, i per tant una temàtica on el mar, la seva gent i els seus amors, conjuntats amb els ambients entrenyables com les tavernes, en són els protagonistes.
L'altre perquè va ésser fundat a Platja d’Aro l’any 1965 per Josep Lluís Ortega Monasterio (Santoña, Cantàbria, 1918 – Barcelona, 2004), autor entre d’altres de la més populars entre totes les havaneres popular, “El meu avi” (1968). |
|
|
 |
|
|
 |
|
 |
|
SHORT STIRLING MK.I
15th Squadron |
21 de Novembre de 1942
|
|
|
Castell d’Aro, tres anys i nou mesos d’acabada la Guerra Civil; dissabte 21 de novembre de 1942, a les 1:15 de la matinada.
La ment dels seus habitants anava deixatant i diluint a poc a poc les pors i el pànic de la situació que feia quasi quatre anys enrere, els tenia intimidats de la possible presència dels bombarders italians procedents de Les Illes o dels creues “Baleares” i “Canarias” que havia atemorit el litoral gironí.
En aquest marc que en dificultat s’allunyava, de sobte un exorbitant soroll procedent del mar arribava a la costa, que després d’una estrident trompada, es va fer el silenci. De ben segur més d’un, va reviure els moment bèl·lics viscut. No, sortosament no havien retrocedit en el temps, tot i que Europa estava sota el domini del III Reich.
Simplement un bombarder britànic de la RAF (Royal Air Force) havia hagut de fer un aterratge d’emergència després d’hores d’incertesa i amb la impossibilitat de retornar a la base de Bourn a Cambrigeshire, des d’on havia sortit feia unes set hores, per tal de bombardejar la fàbrica FIAT de Torí (Itàlia) en aquell moment fàbrica d’armament bèl·lic.
Els set tripulants del bombarder, comandats pel capità Michael Wyatt van sortir il·lesos de l’accidentat aterratge. Hores més tard eren detingut per la Guardia Civil i traslladats a Barcelona per ésser interrogats.
Posteriorment van està retinguts en el Balneari Alhama de la població aragonesa d’Alhama de Aragón a uns 30 Km. de Calatayud i a poc més de 100 Km. de Saragossa.
El dia 15 de febrer de 1943 els set tripulants van ésser repatriats, mentre que les restes de l’avió van ésser recollides i portades al “Parque Eventual de Cataluña” que era la guarnició militar que hi havia a l’aeròdrom de Sabadell en els anys de la postguerra i que va ésser desmilitaritzat a finals dels anys 40.
 |
Bombarder Stirling de la RAF |
Van ésser varis els casos d’avions que intervenien en la II Guerra Mundial i es van veure obligats a fer aterratges d’emergència a les comarques gironines.
L’altre cas més conegut és el de l’avió caça Beaufighter de la USAAF (United States of America Air Force) que es va estavellà a Llanars (Ripollès) el 27 de juliol de 1944, però en aquest cas amb més infortuni que els britànics de Platja d’Aro, ja que van morí els dos pilots americans. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
LA COSTA BRAVA
Litoral gironí |
Longitud litorial: 215 Km
Comarques: 3
Municipis: 22
Nord: Costa Vermella
Sud: Costa del Maresme
|
|
|
La Costa Brava és una part de la costa catalana que comença en la desembocadura del riu Tordera en el municipi de Blanes per la part sud, fins la comarca del Rosselló, quan arriba a la frontera amb França, en el municipi de Portbou, en la comarca de l'Alt Empordà.
Limita doncs al nord amb la comarca del Rosselló, la Costa Vermella i, al sud amb la comarca del Maresme, la Costa del Maresme.
|
Platja de Belladona
(Sant Antoni de Calonge)
|
El litoral de la Costa Brava té una longitud total de 215 Km. i passa per tres comarques: la Selva, coneguda aquesta part litoral com a Selva marítima, el Baix Empordà i finalment, l'Alt Empordà.
El nombre total de municipis que va resseguint és de vint-i-dos en total, i són: Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Calonge (franja de Sant Antoni), Palamós, Mont-ras, Palafrugell (amb les localitats de: Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu), Begur, Pals, Torroella de Montgrí (amb la part de l'Estartit), L’Escala, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i finalment, Portbou.
El terme Costa Brava, fou publicat per primera vegada en el diari La Veu de Catalunya, el 12 de setembre de 1908 pel poeta, escriptor, periodista i polític català, Ferran Agulló i Vidal (Girona, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933). Tot i haver hagut durant diferents èpoques, altres autors que la havien batejat amb altres noms, com Josep Pla, que la nomenava com la Costa del Corall, finalment va quedar per la posteritat el nom, Costa Brava.
|
En record de Ferran Agulló a l'ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols
|
El 29 de setembre 1963, al promontori de l'Ermitatge de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols, l'Ajuntament ofrenà un monument al mateix lloc on es creu que Ferran Agulló hauria tingut la intuïció de batejar aquesta costa, amb l'adjectiu de "Brava".
Un mot que si es té en compte les plàcides platges de Roses fins Empúries, de l'Estartit fins a Pals o la de Platja d'Aro, Lloret de Mar o Blanes, no semblen pas tan "braves". Tanmateix, moltes parts del litoral, tant si pertany a la Selva Marítima, Baix o Alt Empordà, hi ha indrets, on la fúria de les aigües es fa pelés quan s'esclafen contra les roques, esculls o penya-segats.
Si dissortadament una embarcació es troba a prop d'aquests llocs amb condicions marítimes adverses, la sort que correria la nau no seria altra que la violenta topada contra les roques per la virulenta embranzida de les ferotges aigües, esmicolant en milers de trossos la pobre embarcació.
El periodista Xavier Moret en el seu llibre “Viatge per la Costa Brava” comenta el fet de que la primera vegada que aquest nom va sonar, fou durant el brindis en un sopar a la finca “El Paradís” de Fornells (Begur), propietat aleshores del diputat de la Lliga Regionalista per Girona Bonaventura Sabater i Burcet, on hi eren presents altres personatges com: Francesc Cambó i Batlle, Lluís Duran i Ventosa, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Josep Puig i Cadafalch i el propi Ferran Agulló, entre d'altres.
La divergència està en que, si fou Sabater o Agulló el qui pronuncià el mot “Costa Brava” per primer cop. El fet es que poc dies després de la trobada, fou Ferran Agulló fou qui publicà l’article en La Veu de Catalunya esmentant aquesta “Costa del Corall” com la denominava Josep Pla o “Costa Serena” com ho feia Joaquim Ruyra.
|
Carall Bernat de les Illes Medes (L'Estartit)
|
El fet és que aquesta meravella de la natura que té la sort de gaudir el litoral nord de Catalunya, amb les seves aigües braves, petites platges i cales paradisíaques, la flairança de la flora, els recons marenys, els colors, el cel blau i les seves aigües cristal·lines, són malgrat l’especulació, la degradació i roí despotisme urbanístic que ha patit al llarg d’aquest últims cinquanta anys, una de les costes amb més bellesa del Mediterrani.
Malgrat tot, encara conserva una màgia molt exclusiva i personal, la majoria de les vegades per l’altra mà de l’home, la positiva.
Gràcies a l'actuació en la majoria dels casos, per les accions de part de persones i entitats que estimen el país, per sobre del despotisme i del mal entès desenvolupament econòmic, ha estat possible que molts indrets que haurien estat destruïts i enfemats per repulsives i àcrates construccions, sigui avui, un culte a la natura.
|
Camí de Ronda de S'Agaró a Sa Conca
|
|
|
Camí de Ronda entre Llafranc i Calella |
Hi ha molts exemples, potser el més conegut i alhora popular, que va acabar sortosament a favor del bé, i de manera democràtica amb un referèndum, fou el moviment per la defensa de la Platja de Castell de Palamós.
Però aquestes accions passades han d'ésser tocs d'alerta pel futur, les urpes dels especuladors i mesquinesa d'alguns, sempre estan a la guaita del que poden destruir o aixafar en benefici propi.
Altres fets positius que han permès la protecció de molts espais i la permanència de molts indrets, com per exemple els parcs botànics, com Marimurtra, Pinya de Rosa o el Cap-roig, espais com els Aiguamolls de l’Empordà, les Illes Medes o el Cap de Creus, entre altres espais i racons de la geografia gironina.
Molts per l'aposta de persones altruistes que han cregut en el territori, per l'acció d'entitats i fundacions, i també per la ferma aposta per a la protecció del territori per part d'entitats comarcals, municipals i la Generalitat de Catalunya.
|
Empúries, origen de la civilització
cap a la península ibèrica
|
La Costa Brava, quan encara no havia estat batejada, i tardaria molts segles sense tenir aquest nom, fou el prolegomen de la romanització de la península Ibérica. La ciutat d'Empúries en seria la porta d'entrada. A l’any 575 aC foren els Grecs i a l’any 218 aC les tropes romanes comandades per Gneu Corneli Escipió, van ésser els qui van iniciar la presencia de l'Imperi Romà, en aquest indret.
Al cap de quasi 2.600 anys després, un altre vaixell procedent d'Atenes tornaria a la platja d'Empúries, cor de la Costa Brava, però no per desembarcar-hi tropes gregues, sinó per a portar des de la mítica Olímpia de Grècia, la flama que flamejaria del 25 de juliol al 9 d'agost de 1992 el peveter de l'estadi olímpic de les XXV Olimpíades d'estiu a Barcelona. |
|
|
 |
|
 |
 |
LA COSTA BRAVA
Rosa Maria Fragell Sansbelló
Carolina Martí Llambrich
Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2007 |
|
|
VIATGE PER LA COSTA BRAVA
Xavier Moret i Ros
Edicions Brau, Figueres, 2008 |
|
|
LES CALES DE LA COSTA BRAVA
Guies gironines
Edicions La Trona, 2006 |
|
|
LA COSTA BRAVA, Plató de Cinema
Lluís Molinas
Edicions Brau, col.Ulyssus, Figueres, 2009 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
